dimecres, 16 de maig de 2018

CLUB DE CINEMA

Amor (Amour) és una pel·lícula francesa del director i guionista austríac Michael Haneke (1942). Realitzada l’any 2012 va aconseguir molts premis, entre ells l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Els protagonistes són George i Anne, una parella d’avis octogenaris que viuen a Paris. El seu amor es veu posat a prova quan han d’afrontar la malaltia degenerativa d’ella sobrevinguda a partir d’un infart. Una història commovedora que tracta sobre la vellesa, la malaltia, el patiment, les relacions humanes en la societat actual... i sobretot tracta sobre l’amor com a dedicació i entrega incondicional després d’una vida compartida.

Tertúlia, dijous 17 de maig, a les 19:30 h.

dimecres, 2 de maig de 2018

ESTEM LLEGINT...


Federico García Lorca (1898-1936) va escriure Bodas de Sangre l’any 1933 i va ser l’única de les seves obres de teatre que va poder veure publicada en llibre, bans de morir afusellat al començament de la Guerra Civil.
Una obra de teatre que ens endinsa en el paisatge i les tradicions d’Andalusia i que amb una combinació de prosa i poesia presenta al lector/espectador tot el simbolisme de l’univers creatiu característic de García Lorca. La història d’amor, traïció i mort que narra està inspirada en fets reals i sorgeix a partir de la notícia, que es va publicar als diaris el 22 de juliol de 1928, sobre la tràgica fugida de Francisca Cañadas amb l’home de qui estava enamorada, només unes hores abans de contraure matrimoni amb un altre.
Des de l’estrena de Bodas de Sangre a Madrid l’any 1933 s’han fet de forma continuada versions i adaptacions. Entre elles l’any 2015 es va fer la pel·lícula La Novia dirigida per Paula Ortiz, i precisament al teatre Kursaal aquest passat cap de setmana s’ha representat l’obra amb un muntatge d’Oriol Broggi.


Tertúlia, 
dimecres 2 de maig a les 20:00 h.

dilluns, 23 d’abril de 2018

ESTEM LLEGINT...

Enguany es celebra el centenari del naixement de Manuel de Pedrolo (1918-1990) i al club de lectura hem triat Joc brut una novel·la policíaca publicada per l’autor l’any 1965 a l’emblemàtica col·lecció La cua de palla, una col·lecció de la qual ell mateix va ser director.

Joc brut és una novel·la negra ambientada a Barcelona. Els protagonistes són dos joves, el Xavier i la Juna, i a través de la narració d’ell s’expliquen els fets d’un assassinat. La història d’intriga i amor està dividida en quatre parts: els projectes, els fets, la recerca i les explicacions. Serà aquesta quarta part, amb un desenllaç sorprenent la que indicarà al lector el tema central de la novel·la: la traïció i la manipulació dels sentiments.






Tertúlia dijous 26 d'abril, 
a les 20 h.

dilluns, 16 d’abril de 2018

CLUB DE CINEMA


Breve encuentro (Brief encounter) és una pel·lícula del director anglès David Lean. Realitzada l’any 1945 és una pel·lícula que tot i el pas dels anys no ha perdut vigència i això ha estat motivat per la qualitat del guió, de la direcció i de la interpretació.
Breve encuentro relata una història d’amor. La Laura, una dona casada agafa el tren habitualment per anar a la ciutat i té una trobada casual a l’estació amb l’Alec, un metge que també està casat; a partir de breus trobades sorgeix entre ells una passió inesperada que modifica la rutina de les seves vides. Els protagonistes estan condicionats per l’entorn social i per les seves situacions personals, però són conscients que l’experiència que viuen és única i que la felicitat real vindria si s’atrevissin a seguir el que els diu el cor.
David Lean (1908-2014) també és conegut per altres pel·lícules com Doctor Zhivago,  Lawrence d’Aràbia i La filla de Ryan.

Tertúlia, dijous 19 d'abril a les 19:30 h.

dilluns, 9 d’abril de 2018

ESTEM LLEGINT...


Woody Allen (1935) és l’autor de l’obra de teatre Torna-la a tocar, Sam!, estrenada a Broadway l’any 1969.
Es tracta d’una divertida comèdia que té com a principals protagonistes l’Allan, un home acabat de divorciar, i un matrimoni amic que el volen ajudar en moments tan difícils. En la seva desesperació l’Allan s’enamora de  la dona del seu amic i al llarg de l’obra el fantasma del seu ídol, Humphrey Bogart, se li fa present i li va donant consells sobre que és el millor que pot fer per seduir les dones. D’aquí el títol de l’obra que fa referència a la coneguda frase de l’actor a la pel•lícula Casablanca.


L’obra de teatre interpretada per Woody Allen va obtenir molt èxit, i l’any 1972 ell mateix la va portar al cinema amb el títol Play it again, Sam, traduïda com a Somnis d’un seductor.


Tertúlia dijous 12 d'abril 
a les 19:30 h.

dimarts, 3 d’abril de 2018

ESTEM LLEGINT...


De l’escriptora algeriana Malika Mokedden (1949) estem llegint la interessant novel·la Els meus homes.
Nascuda al desert en una família de nòmades Malika Mokedden descobreix la seva vocació per la medecina gràcies al metge del seu poble i aprofita la possibilitat d’estudiar al seu país i a França, on finalitza els estudis i on actualment resideix.
Tota la seva vida Malika Mokedden ha estat una gran lectora, i ja adulta compagina la seva professió de metgessa amb la d’escriptora, fins al punt que aquesta darrera ara li ocupa més temps.  A través de les seves obres, ja ha escrit sis llibres, l’autora expressa la situació general de les dones a Algèria i també la seva pròpia lluita personal per aconseguir portar una vida lliure, més enllà del complicat entorn algerià que l’hagués portat a un destí fixat per la tradició.

És per això que a totes les seves novel·les trobem molts trets autobiogràfics i en aquesta en concret fa un recorregut íntim sobre la relació amb els homes que han marcat la seva vida: pare, germans, amics, amors... Cal dir que no ens podem quedar amb la impressió que aquests homes són només algerians, perquè també a la vida de Malika Mokedden trobem homes europeus, uns homes que difícilment poden comprendre la seva necessitat de llibertat i creativitat, la seva rebel·lia i la nostàlgia del seu exili.

Tertúlia, dijous 5 d'abril a les 20:00 h. 

dilluns, 12 de març de 2018

ESTEM LLEGINT...

El director de cinema italià Vittorio de Sica (1901-1970) tenia entre les seves produccions una de preferida, i aquesta és Umberto D. La pel·lícula explica la història d’Umberto Doménico Ferrari, un jubilat a qui la pensió li arriba per ben poc i que només es relaciona amb el seu gosset, Flike, i amb una noia que treballa a la pensió on ell viu, Maria. 
Aquesta pel·lícula feta l’any 1952 no va ser gaire ben rebuda per la societat italiana perquè es trobaven en un moment d’inici de recuperació econòmica, després de l’acabament de la Segona Guerra Mundial i de les pròpies tensions internes del país, i volien oblidar les conseqüències de tot plegat. Però la pel·lícula narra amb emotivitat una situació personal, la d’un jubilat que no té forces per sortir d’una situació de vulnerabilitat, feblesa i solitud. 
Per la seva temàtica social, tot i els anys que han passat, aquesta pel·lícula es pot perfectament traslladar al moment actual.

Tertúlia, dijous 15 de març a les 19:30 h.