Passa al contingut principal

ESTEM LLEGINT...

Estem llegint La Fortuna de Sílvia, de Josep M. de Sagarra (1894-1961), un drama en prosa estrenat l'any 1947.
L'autor volia fer una renovació del seu teatre, allunyant-se del teatre en vers i popular que tants èxits li havia aportat la dècada anterior, però tot i el magnífic i interessant text no va aconseguir la rebuda esperada. Avui en dia en canvi aquesta obra és molt actual i està sent representada per tota Catalunya després de la seva estrena el passat mes de novembre al Teatre Nacional de Catalunya. 



La Fortuna de Sílvia transcorre en una ciutat europea entre els anys 1935 i 1945 i retrata una societat burgesa, marcada per la hipocresia i pel materialisme. En contraposició trobem la protagonista, la Sílvia, una dona d'esperit lliure, que conservarà la seva "fortuna" malgrat no ser acceptada pel seu entorn més proper i també sense deixar-se vèncer per la pobresa i les desgràcies sobrevingudes durant la guerra.


Tertúlia, dijous 16 de febrer a les 19:30 h.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CLUB DE NOVEL·LA

TERTÚLIA, dijous 22 de desembre a les 19:30 h. LA BALLARINA , d’Õgai Mori (1862-1922) Õgai Mori va ser metge militar i va aconseguir un alt càrrec en la burocràcia del seu país però a més també és una de les principals figures de la literatura japonesa. Mori va ser escriptor, traductor d’obres europees i crític literari. Va ser autor de novel·les, relats, biografies, llibres d’història, assajos i també va fundar diverses revistes. En el conjunt de la seva obra transcendeix la seva àmplia cultura tant en l’àmbit del seu propi país i de Xina com d’Occident. La Ballarina és una de les seves novel·les més destacades. Quan tenia 22 anys Mori va fer una estada de quatre anys a Alemanya per estudiar, allà va conèixer la literatura europea i la seva influència es reflecteix en aquesta novel·la. Editada l’any 1890 la novel·la forma part d’una trilogia que té com a protagonista Elise, una ballarina alemanya que és molt pobra i s’enamora de Õta Toyotarõ, un estudiant japonès que viatja a Ber

CLUB DE NOVEL·LA

TERTÚLIA, dijous 25 de febrer a les 20:00 h.  (Sessió virtual, per a participar poseu-vos en contacte amb la biblioteca). Jo soc aquell que va matar Franco , de Joan-Lluís Lluís (1963). Nascut a Perpinyà i havent estudiat en francès fins a llicenciar-se en Història de l’Art a la Universitat de Montpeller, Joan-Lluís Lluís és un escriptor català que ha intervingut en diferents iniciatives en defensa de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord. És autor de narrativa, assaigs, crítica literària, traductor i col·laborador en mitjans de comunicació, a més de creador de cançons per a diferents grups musicals.  Va començar a escriure novel·la l’any 1993 amb Els ulls de sorra , i a partir d’aquí ha seguit una trajectòria amb registres variats i en la qual ha anat obtenint diferents premis, entre les seves obres destaquem: Aiguafang (Premi de la Crítica Serra d’Or), Vagons robats, El dia de l’ós (Premi Crexell), El crim de l’escriptor cansat, Xocolata desfeta, Les cròniques del

CLUB DE CINEMA

TERTÚLIA, dijous 14 de gener a les 19:30 h. (Sessió virtual, per participar poseu-vos en contacte amb la biblioteca).  Blade Runner , director: Ridley Scott (1937). El director i productor de cinema anglès Ridley Scott va començar professionalment treballant en televisió i publicitat. L’any 1977 dirigeix la seva primera pel·lícula, Los duelistas, i després fa dues pel·lícules de ciència-ficció que són emblemàtiques en el seu gènere: Alien, el octavo pasajero (1979) i Blade Runner (1982). A partir d’aquí i al llarg de la seva carrera, amb més de vint títols, ha demostrat una gran capacitat per realitzar pel·lícules de les més diverses temàtiques i gèneres i entre elles destaquen: Thelma y Louise , Gladiator, Black Hawk derribado, Robin Hood, Marte...   Blade Runner està ambientada a la ciutat de Los Angeles l’any 2019. L’empresa Tyrell Corporation crea els androides Nexus 6, d’aspecte humà però més forts i àgils, aquests robots treballen a les colònies exteriors de la Terra i són a